Parcel·les a Guipúscoa - compra, ven o lloga fàcilment

On comprar terrenys a Guipúscoa

Guipúscoa té un valor mitjà de sòl urbà elevat. Els terrenys més barats en venda a la província es troben a Legorreta, Amezketa i Bergara. Mentrestant, els solars urbans més cars són a Astigarraga, Hondarribia i Ormaiztegi. Les parcel·les urbanitzables en venda viuen una situació semblant a les urbanes, ja que es concentren, principalment, a les mateixes zones.

Els terrenys rústics tenen un gran valor, ja que l'activitat hortofructícola té un gran pes a la província. Els seus preus són més baixos que els dels terrenys urbans i urbanitzables, perquè hi ha més disponibilitat d'aquestes superfícies a la regió.

La influència de l'activitat industrial en l'urbanisme

Guipúscoa té una extensió de 1.974,46 km², de manera que és més petita que les seves veïnes Àlaba i Biscaia. És un territori divers que transcorre entre valls i muntanyes de gran riquesa natural i forestal. Aquesta província basca destaca per la seva indústria tecnològica d'avantguarda, que juntament amb el sector serveis és font de riquesa i prosperitat.

L'activitat industrial ha influït decisivament en l'urbanisme de les ciutats guipuscoanes, ja que ha estat el motor del seu desenvolupament i de l'estructuració de l'espai urbà. La seva evolució al llarg dels anys ha comportat la reorganització de l'espai industrial, que ha hagut d'adaptar-se al creixement urbà i traslladar-se a parcs tecnològics i polígons industrials, situats a les zones planes de les valls i als marges dels rius de la perifèria dels nuclis urbans.

Mentrestant, el centre de les ciutats té un ús del sòl clarament residencial, que a més ha ocupat l'espai abandonat per les empreses que es van traslladar a llocs més adequats per a la indústria.

Actualment, Guipúscoa té una superfície urbana de més de 13.000 hectàrees, en què s'aposta per una millora urbanística i mediambiental que incrementi la qualitat de vida de les seves ciutats i espais urbans.

Un banc de sòl agrícola a disposició de qui el necessiti

Aquesta província té una superfície agrària de més de 39.000 hectàrees i el Departament de Promoció Econòmica, Medi Rural i Equilibri Territorial ha creat el «Fons de Sòl Agrari», amb l'objectiu de posar a disposició de les persones interessades finques per desenvolupar projectes professionals en el sector agropecuari. Les terres que no es treballen es poden oferir a qui hi estigui interessat, que les pot sol·licitar per desenvolupar una explotació agrària.

Horticultura i jardineria, una inversió rendible

Cada any nous agricultors s'incorporen a la producció d'aquest tipus de cultius atrets per la seva rendibilitat. De fet, a Guipúscoa hi ha més de 1.000 explotacions que comercialitzen aliments, de les quals més de la meitat es dediquen a l'horticultura. Algunes d'aquestes finques tenen hivernacle i d'altres fan servir tècniques hidropòniques.

Fruiters, vinyes i pastures formen part del paisatge guipuscoà

Entre els fruiters destaquen les pomeres de varietats locals per a la producció de sidra, a més del kiwi i la noguera (tant per la fusta com pel fruit).

En les darreres dècades el nombre d'hectàrees dedicades a la vinya per a la producció de txakoli amb Denominació d'Origen Getariako Txakolina ha augmentat considerablement i avui en cobreix gairebé 400. Actualment hi ha 96 productors de raïm a Guipúscoa i cada vegada més cellers s'inscriuen en aquesta Denominació. La seva producció es comercialitza principalment al País Basc.

Les vinyes de varietats autòctones són petites i es reparteixen per la franja litoral o les valls de muntanya, llocs propicis per al seu cultiu gràcies a l'orografia i als microclimes que s'hi creen, amb precipitacions abundants (especialment a la primavera) i moltes hores de llum, així com nits fresques i vents del sud al setembre que faciliten la maduració del raïm.

En aquesta terra també es fan collites de farratges anuals (com les gramínies) i perennes de prats i pastures per al bestiar. A més, s'hi fan cultius extensius com les famoses mongetes de Tolosa.

Ramaderia a l'aire lliure

Destaca en primer lloc el bestiar boví per a la producció de llet, seguit de l'oví, el cabrum i l'equí.

A la primavera els animals s'alimenten de l'herba fresca de les pastures de muntanya, mentre que a final de la tardor tornen als estables o a les finques.

El bosc d'Europa

Aquesta província basca és un dels territoris amb més massa forestal d'Europa. De fet, el 75% del territori són muntanyes i el 63% està cobert per boscos amb espècies com coníferes, pins, faigs i bosc mixt atlàntic, entre d'altres. El 20% té la catalogació d'Espai Natural Protegit. La seva orografia muntanyosa està travessada per valls, on es desenvolupa l'agricultura, i carenes, que tenen un ús especialment forestal i ramader.

La indústria i els serveis són la base de l'economia guipuscoana

Guipúscoa té una llarga tradició industrial i aposta per aquest sector econòmic, que malgrat la diversificació i la pèrdua de pes, continua sent un dels principals motors de la seva economia. Com a la resta del país, el sector serveis creix contínuament i aposta per la recerca i el desenvolupament, de la mà del sector secundari. En canvi, el sector agropesquer ha anat perdent importància progressivament, igual que la construcció, que ha evolucionat des dels anys 80.

En el sector industrial, que s'ha diversificat i internacionalitzat, predomina la petita i mitjana empresa. L'activitat metal·lúrgica ocupa el primer lloc i s'ha anat tecnificant i modernitzant. S'hi sumen la producció de maquinària i material elèctric, l'energia, les arts gràfiques, l'alimentació, el material de transport, el cautxú i el plàstic, entre d'altres.